La banda de la placeta

Ariadna Gil Ibáñez Natalia López Guerra Laura Loriente Gulías ÍNDEX ·       Descripció dels personatges ·       Diàleg de la colla a la placeta ·       Dietari d’un dia normal ·       Notícia    ·       Sentència d’un jutge     ·       Entrevista de psicòleg a un dels personatges ·       Expressions malsonants ·       Opinió personal DESCRIPICIÓ DELS PERSONATGES GARGALL (Narcís): Té aquest malnom perquè ningú el guanya en consistència, distància i punteria quan llença una escopinada. Contesta i es comporta malament amb tothom excepte amb la seva germana, la Magalí. És un mal educat perquè s’ajunta amb males companyies. A casa no el comprenen i li peguen, està fart de tot.  GATA (Mònica): Es porta malament amb la seva mare perquè no està quasi amb ella, ja que treballa molt. Li agrada provocar als nois per sentir-se estimada. Té por de morir perquè ha passat molts moments durs a la seva vida i es sent sola, la banda de la placeta és l’únic que té. PIXATINTERS (Eduard): És un noi estudiós que es va separar dels seus amics de la placeta perquè no encaixava amb ells. De petit, era el millor amic del Narcís però es van separar per diverses raons. Té els cabells foscos i arrissats, els porta prou llargs perquè se li facin tot de rínxols castanys al voltant de la cara, és alt i malgirbat. VISA (Pau): És el més afortunat de la banda respecte a la seva economia a casa, però els seus pares passen molt d’ell, només els hi importen els diners i el Pau es lliure dels seus problemes gràcies a la riquesa dels seus pares. Té una serventa amb la que té molta confiança, ella sempre l’avisa dels problemes i les conseqüències que pot tenir, és sincera amb ell i en Pau sap que te raó. A ell, li agrada passar temps amb l’Ester. A la banda, al principi és com el criat, sempre fa el que li diuen, fins que al final demostra que val més que això i el tracten com un amic més. BOIG (Quico): És el més gran de la banda, té 18 anys i és el cap del grup. Està ficat en el món de les drogues i és el nuvi de la Generala, és molt possessiu i el que es seu, ningú ho toca. Quan s’enfada i no li fan cas, es torna boig per això té aquest malnom, és la mala influencia de la banda, sempre es fica en problemes i baralles. DIÀLEG DE LA COLLA A LA PLACETA Fosca nit. Nois a la placeta. Ja fa dies que va començar a fer fred i tots el joves ja porten els seus abrics i dessuadores. Ells són els únics que estan al carrer, estan congelats, però no volen anar a casa , estan millor tots junts donant-se calor al carrer, asseguts a un banc fumant sense fer res. De cop, la tranquil·litat s’acaba quan veuen arribar al Zombi. GARGALL: Guaita! Mireu els imbècils que venen per allà. BOIG: Aquests tenen ganes de guerra. VISA: Sí sí, volen que els destrossi la cara una altra vegada. GATA: Millor, que vinguin cap aquí que em vaig perdre la vostra última baralla, i ja sabeu que això em posa molt, nois. En segons, tots els de la banda del Quico es posen en alerta, el Zombi i els seus passen per davant del banc sense immutar-se i en aquell moment, hi regna el silenci, només es fulminen amb la mirada. GATA: (donant-li un cop de colze al Frederic) Mira  Guenyo quins covards, passen per davant i no s’atreveixen ni a obrir la boca. GUENYO: Covard! Tros de merda, que hi fas una altra vegada aquí? Que tu i els teus nois voleu rebre de nou o què? BOIG: Ja esteu fotent al camp d’aquí, si no voleu que us fotem una pallissa dels nassos! GENERALA: Tampoc et passis, que avui no han fet res els pobres xavals. BOIG: Tu et calles la boca, que a mi ningú em diu el que he de fer i menys una noia. GENERALA: Si? Aquestes tenim? Doncs ja estic cansada de tu malparit, ets un imbècil i un poca soltes, vés-te’n  a la merda. Jo em piro d’aquí, passo d’estar amb nois com tu i de tots aquests mals rotllos. BOIG: Doncs tu mateixa, no saps el que perds i el que et passarà si decideixen anar-te’n. GATA: No te’n vagis dóna, que no és per tant. GARGALL: No et fiquis en mig, són problemes de parella. GENERALA: Ni parella ni res, això s’ha acabat per sempre. Sé que mereixo a algú millor que tu, algú com l’Edu, que sé que em respecta no com tu, mitja merda. BOIG: Ni t’atreveixis... La Verónica, se’n va tot enfadada i la resta del grup la segueix amb el ulls amb l’esperança de veure-la tornar com sempre. VISA: Tranquil Boig, ja saps que sempre torna als teus braços. BOIG. Estic fart de tonteries i de nenes petites. I tu Zombi que hi mires cagueta?   ZOMBI: Tranquil, que no venim buscant bulla, la plaça no es teva. BOIG: Aquí mano jo i si us dic que us aneu, ho feu. Llavors el Zombi, amb la cara dura que té, s’apropa cada vegada més al banc on estan el nois i entre insult i insult, els nois esclaten de ràbia i comencen a volar patades i cops de puny. DIETARI D’UN DIA NORMAL 23 de Març de 2016 Desprès d’una nit inoblidable amb el Quico, m’he hagut d’aixecar per anar a l’institut. Com sempre, he arribat tard i mig adormida. Quan ja estava asseguda al meu pupitre ha vingut la tutora a cridar-me. Hem anat al passadís i m’ha preguntat com portava el curs fins ara. Avui no hem tingut una conversa extensa. A la sortida, m’he anat cap a casa i he menjat els macarrons de l’àvia. Més tard, he baixat a la placeta, amb el grup. El Gargall, com sempre llençant escopinades, el meu nuvi bevent una birra, i la gata provocant als nois com sempre. La tarda ha estat bastant tranquil·la, asseguts al banc sense fotre res. Quan ja era massa fosc he marxat cap a casa, feia fred i estava massa avorrida. 24 de Març de 2016 Avui m’he llevat sense ganes d’anar a l’institut i no he anat. No he fotut res en tot el matí i després de menjar ha vingut la Gata per començar a arreglar-nos per la festa d’aquesta nit. Un cop a la festa ens hem reunit amb els nois, hi havia molt bon ambient i nois que estaven força bé, però clar, no puc ni mirar a altres nois perquè aleshores el Quico se m’enfada...  Després d’haver begut unes quantes copes el Quico ha marxat, ha dit que vindria en una estona. Però l’estona s’ha començat a allargar i ha aparegut l’Edu, m’ha començat a dir pirops i la veritat és que em sentia estimada, una sensació que no experimento gaire amb el Quico. L’Edu ha dit que em faria companyia i s’ha assegut amb mi al petit sofà. Hem estat parlant durant una estona i la conversa ha acabat en un petó. He notat com els seus llavis s’allunyaven massa ràpid.  Quan he obert els ulls tot estava nuvolós, tothom s’estava movent. Després he vist al Quico agafant-lo pel coll. M’he començat a esperar el pitjor; sang per tot arreu, tothom barallant-se... i tot per la meva culpa. I el que em temia ha passat; al boig del meu nuvi se li ha anat el tarro i no ha controlat la força, s’ha carregat a l’Edu. Després, els amics del mort s’han revelat contra el meu grup i tot ha acabat en una enorme baralla. NOTÍCIA Abans d´ahir per la nit uns joves adolescents van entrar al col·legi del poble i el van destrossar.  Maria Garcia Cubelles. Abans d´ahir per la nit, uns joves adolescents a la comarca de l´Alt Penedès van entrar a l´escola Baixa Mar. Ho van deixar tot fet un fàstic; canonades embossades, parets pintades i vidres trencats.  Un dels veïns els va enregistrar amb el seu mòbil i va presentar una denúncia a la policia. A més del delicte de l’escola, els joves van veure el flash del telèfon i van començar a amenaçar a mort a l’adult.   La gravació ha estat comprovada per la policia i han vist que eres quatre joves i un d’ells antic estudiant d’aquest centre educatiu. Encara que ahir van aconseguir enxampar a tres d’ells, es neguen a dir el motius pels quals han fet això a l’escola i a descobrir al quart jove. El que sí han confessat han estat les identitats dels seus pares, ja que no els importen les conseqüències i els càstigs que puguin tenir per culpa d’ells. Aquest dimecres tenen una cita amb el jutge, que dictarà la seva sentència. Ins les vinyes, 6 de desembre de 2016 SENTÈNCIA DEL JUTGE Jo, Rodric Casanoves, jutge instructor del tribunal de menors de l’Alt Penedès, declaro culpable a Mónica, Narcís, Pau, Frederic i Quico per col·laborar en un assassinat, llençant a les vies del tren a la seva “odiada” veïna, la Remei, una dona de 68 anys. Les conseqüències d’aquest acte per las membres menors són: -Fer serveis socials a menjadors i netejar el carrer durant un any. -Passat l’any, aniran a un centre de menors per què reflexionin sobre el delicte que han comés. Per a en Quico, que en té 18 anys i per tant és major d’edat: -Anirà a un centre psiquiàtric amb psicòlegs i ajudes fins que es recuperi, aleshores podrà tornar amb la seva família. Per tots els pares dels joves culpables:  -Pagar una sanció econòmica de 3000€ per no vigilar als seus fills i permetre que hagin comés aquest assassinat. -Hauran de pagar ajudes psicològiques a la família de la víctima durant el temps que necessitin per assimilar la seva pèrdua.  Es dóna per conclòs el judici. ENTREVISTA DE PSICÓLEG A UN DELS PERSONATGES A veure Quico per on vols que comencem? A mi em dóna igual, encara que no vulgui contestar cap de les preguntes me las faràs igual... D’acord... doncs explica d’on vas treure aquella ràbia per matar a la teva veïna. Per començar, ningú em comprèn ni està per mi, i per continuar la plasta de la Remei sempre estava ficant els nassos en els nostres assumptes, els del nostre grup vull dir.  Tu que et creus tan expert, d’on penses que la vaig treure, la ràbia? D’acord ja veig per on vas... No, ningú sap a que em refereixo quan parlo, ningú m’entén ni em comprèn. Tu no em coneixes de res, no intentis ajudar-me per què sortiràs perdent, t’aviso des d’ara. Què et passa a tu? Quant més triguis en contestar, més temps estarem en aquesta consulta tancats. Bé, doncs el que em passa és que porto ja quasi dos mesos en aquest manicomi! Que trobo a faltar la droga. Que em fa por que la meva xicota estigui amb el malparit de l’Edu. La droga? Que consumies molta? Si, la veritat. Vaig arribar a perdre el coneixement per complet, a no controlar les meves accions i a pegar a tothom que s’interposava en el meu camí.   El més fort és que quasi perdo a la meva Generala... puta droga! Et penedeixes, no? Per les coses que vaig fer quan estava col·locat sí. Però per la resta de coses que em feien sentir bé no, ja que em sentia com si estigués volant, lliure dels problemes i preocupacions, amb una satisfacció enorme. Molt bé, per avui ja hi ha bastant, el pròxim dia seguim. Només et dic que si segueixes així, sortiràs d’hora d’aquest lloc. EXPRESSIONS MALSONANTS En aquest llibre els personatges utilitzen moltes expressions malsonants i inadequades, com aquestes: Malparit: Persona dolenta i mal parida. Estàs com un llum: Persona boja. Desgraciat: Persona que té molta mala sort i tot li surt malament. Carcamal: Persona que ha arribat al seu extrem de la seva decadència física. Plasta: Persona molt pesada. Brètol: Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció. Pendó: Persona a la que li agrada molt provocar. Sapastre: Persona que fa la feina malament. Mitja merda: Persona que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que exerceixi una certa fermesa de caràcter o valentia. Inútil: Persona que no serveix per res. Caguetes: Covard, poruc. Muermo: Persona avorrida i insulsa. Gamarús: Persona estúpida i bèstia. Fill de sa mare: Persona molt consentida pels seus pares. OPINIÓ PERSONAL Per començar, aquest llibre ens ha agradat perquè ens ensenya que hi ha persones que estan realment malament que no tot és tan fàcil com ens pensem. Hem après que hi ha molts adolescents que malbaraten la seva vida deixant els estudis, consumint drogues i passant-se la vida al carrer amb els “amics”. Però tot això no és només culpa dels joves, els pares i l’entorn familiar influeix molt en les seves personalitats. També ens demostra que amb diners i privilegis es pot aconseguir tot, en canvi, si no tens diners, tot et serà més difícil. Per continuar, el que més ens ha agradat ha estat que encara que siguin nois problemàtics s’intenten ajudar entre ells. La naturalitat que tenen al parlar, ja que no és gens culta, fa que el llibre s’entengui perfectament. Per altra banda, el que milloraríem, seria el final; el faríem tancat, acabant d’explicar que els hi passa als protagonistes quan tot es complica. Sense comptar el final, el llibre és força bo, tracta tots els punts de vista de tots els personatges i que cadascú té una perspectiva diferent de la vida. Nosaltres el recomanaríem a joves adolescents, a partir de 13 anys. Els agradaria molt, aprendrien moltes coses de la vida i gaudirien de la seva lectura. No el recomanem a menors de 12 anys perquè els protagonistes utilitzen mots malsonants i parlen massa vulgarment per a ells.